A continuació ve una sinopsi i ressenya dels dos films. Les pel·lícules que he vist són:
- Vértigo (1958). Dir. Alfred Hitchcock
- Vértigo (1958). Dir. Alfred Hitchcock
Vertigo és una pel·lícula estatunidenca d'Alfred Hitchcock, que combina suspens i ciència-ficció catastrofista. També es pot considerar com un thriller psicològic sobre la culpa, el record i la inestabilitat mental.
L'estrena mundial es va fer el 1958, en el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià. És protagonitzada per James Stewart i Kim Novak, que interpreta un doble paper.
La pel·lícula inclou algunes innovacions formals, com ara l'ús del zoom, molt característiques del director anglès, i gira en torn de l'inspector de San Francisco Scottie Ferguson sofreix de vertigen i es veu obligat a retirar-se del servei quan un company cau d'una cornisa al buit, durant la persecució d'un delinqüent. Un dia rep una trucada de Gavin Elster, un antic company de classe, milionari, que li demana que vigili discretament a la seva esposa Madeleine, que sembla estar posseïda per l'esperit de la seva besàvia, Carlota Valdés, morta cent anys abans. Després de seguir-la i observar-la durant uns dies, Ferguson s'obsessiona amb Madeleine. A partir d'aquell moment es veu embolicat en una trama de la que ja no pot sortir.
Aquesta pel·lícula m'ha sorprés positivament, no esperava que una pel·lícula d'aquesta època em pogués agradar tant. Té un argument que atrapa l'espectador des dels primers 15 minuts i sap combinar molt bé el gènere de suspens i el policíac, dos gèneres que m'agraden molt en el cinema. Recomano aquesta pel·lícula, tot i que a un públic més adult, evidentment. No es fa pesada de veure i és entretinguda alhora que emocionant.
- El resplandor (The Shining) (1980). Dir. Stanley Kubrick:
Aquesta pel·lícula de terror es centra en els esdeveniments que ocorren a Jack Torrance, que és contractat per mantenir l'Hotel Overlook els mesos d'hivern, durant els quals està buit. Al costat del seu fill Danny, que té un estrany poder de premonició anomenat "resplendor", i de la seva dona Wendy, es trasllada a l'hotel, situat al mig del no-res. Però, amb l'arribada de la neu, la carretera que els comunica amb la ciutat més propera queda tallada, i, enmig de l'aïllament, es comencen a manifestar a les habitacions de l'hotel i en la ment del mateix Jack uns terrorífics poders que l'aniran trastornant fins a convertir-lo en un psicòpata. Al final acabarà morint al laberint del jardí de l'hotel, totalment congelat, mentre que la Wendy i en Danny aconseguiran escapar-se d'ell.
Aquesta és la pel·lícula que més m'ha agradat. No m'agrada gens el gènere de terror, però la història que narra aquesta pel·lícula és genial, va aconseguir que passés por de veritat gràcies al seu argument i la increïble actuació del protagonista, interpretada pel famós Jack Nicholson, amb una de les seves frases més icòniques del cinema: ¡Aquí está Johnny!
Recomano molt veure aquesta pel·lícula, agradi o no el gènere de terror, és una obra que s'ha de veure sí o sí per entendre les obres mestres del cinema universal, ja que aquesta és una de elles.
